Un portal per a la transparència

Comparteix el post:
Portal de la Transparència de Castellar del Vallès
Portal de la Transparència de Castellar del Vallès

Aconseguir una administració transparent serà una tasca molt dura per dos motius. El primer obstacle que caldrà superar és ideològic, ja que és necessari un canvi de mentalitat molt important. El segon obstacle és el de com fer-lo, el de les eines. Si no trobem els instruments necessaris per fer real la transparència, aquesta es quedarà en un nou intent fallit per transformar l’administració pública. Analitzem en aquest article aquest segon aspecte des del punt de vista d’un ajuntament de Catalunya.

Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern obliga als ajuntaments a donar compliment a la llei a través de les seus electròniques i de les webs. De fet un consistori pot acollir-se a diverses eines per aplicar la llei. Pot elaborar una web pròpia de transparència, pot acollir-se al servei web ofert pel govern espanyol o pot aixoplugar-se sota el paraigües de la Generalitat, d’entre altres opcions.

De fet la llei catalana de transparència encomana a la Generalitat establir un programa de suport a les entitats locals per tal que aquestes puguin aplicar la llei (art 94 LTAIPBG). Obeint a aquest mandat, la Generalitat ha creat un servei de suport als ens municipals en què han participat, a més de diversos organismes de la Generalitat, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, Localret i el Col·legi Oficial de Secretaris i Interventors de Catalunya. Aquest suport s’ha convertit en una realitat a través del servei de transparència que ofereix el Consorci AOC (Administració Oberta de Catalunya).

El servei de transparència de l’AOC
La tasca de l’AOC ha estat àrdua, ja que ha hagut de crear una eina que respongui a les necessitats dels 2.000 ens municipals que existeixen a Catalunya. Pot estranyar aquesta xifra, però hem de recordar que als ajuntaments dels 948 municipis catalans els hem de sumar les diputacions, els consells comarcals i les entitats municipals descentralitzades. Totes elles són administració local.

Malgrat que es fa servir molt l’expressió portal de la transparència, l’AOC prefereix parlar de la seva web com un servei i espai de transparència abans que de portal. Ho fa així perquè veu la transparència com una part de la seu electrònica. De fet, la seva eina consisteix en integrar la transparència dintre de la seu electrònica.

Donat la gran heterogeneïtat dels 2.000 ens municipals, l’AOC ha creat un instrument que ofereix un servei de publicitat activa, un servei de seu electrònica i formats oberts. En funció de les necessitats particulars, cada consistori pot acollir-se a les eines que necessiti. A més els posa a disposició dels ajuntaments de forma gratuïta. Així mateix, cal destacar que l’AOC no és limita a oferir una solució tecnològica, sinó que també es compromet a donar suport tècnic, funcional i formatiu. Un dels primers materials de suport elaborats és el Curs del Servei Seu 2.0 i Transparència

El servei de transparència de l’AOC dóna compliment als aspectes fixats per la llei catalana de la transparència, norma que és molt més exigent que l’espanyola. Però també ha inclòs paràmetres de diverses organitzacions especialitzades en la matèria, com ara Transparència Internacional o Infoparticipa. Així mateix, ha complementat la llista d’ítems amb alguns indicadors de bones pràctiques de diversos ajuntaments. En total, són 118 ítems.

Per tal de facilitar la feina als ajuntaments, el servei de transparència de l’AOC conté de forma automàtica tota aquella informació que els consistoris ja han enviat altres administracions supramunicipals i que estan relacionades amb la llei de la transparència. Dels 118 ítems, 64 es carreguen automàticament sense que els consistoris hagin de fer res. Els altres 54 són manuals i això implica que cada ajuntament ha de recórrer els seus departaments per recollir aquestes dades i publicar-les en el servei de transparència.

Com qualsevol altra norma jurídica, la llei catalana de transparència també està oberta a múltiples interpretacions. En aquest sentit, l’AOC ha hagut de mullar-se en aquells aspectes on no hi havia consens entre els juristes. Per tant, els 118 ítems són la interpretació que l’ AOC fa de la llei i que en el futur pot ser que es modifiquin en funció de les sentències dels tribunals o de l’elaboració d’una nova doctrina per part dels experts.

Exemple d'ítems automàtics (A) i manuals (B).
Exemple d’ítems automàtics (A) i manuals (B).

No és una eina per a tècnics municipals, ni per als electes. És un eina pensada per als ciutadans. Per aquest motiu, l’AOC no ha estructurat els apartats seguint l’ordre de la llei, sinó d’una forma que sigui fàcil de trobar i consultar per part d’un ciutadà mig. Amb aquest idea al cap, el servei estructura els ítems de transparència en sis blocs:

  • Informació institucional i organitzativa
  • Acció de govern i normativa
  • Gestió econòmica
  • Contractes, convenis i subvencions
  • Catàleg de serveis i tràmits
  • Participació ciutadana

Un exemple del servei de transparència elaborat per l’AOC el trobem aplicat a l’Ajuntament de Castellar del Vallès

Josué Amoraga
@j_amoraga