Els moviments socials i la llei de la transparència

Comparteix el post:

Portal de la Transparència de Terrassa

— Els activistes tenen ara una eina potent per controlar el que fa l’administració —

Segurament molt dels activistes dels moviments socials han sentit a parlar de la llei de transparència, però pocs saben com poden aprofitar-la per fer més efectives les seves línies d’acció. Cal tenir en compte, a més, que la legislació sobre transparència a Espanya no ha nascut per casualitat. Per alguns experts, les mobilitzacions del 15-M van obligar a l’Administració a donar resposta d’alguna manera a les exigències d’un ciutadania que s’havia atrevit a sortir al carrer per a qüestionar-lo tot.  El país pioner en matèria de transparència és  Suècia amb la seva legislació de 1766. La majoria de democràcies europees occidentals van legislar la transparència als anys 50 i 60 del segle XX. En canvi, Espanya forma part dels darrers partits que ha regulat la transparència i segurament no ho ha fet per allò que afirma la versió oficial (“per una aposta ferma pel bon govern”) sinó perquè cada cop més els ciutadans volen saber en què es gasten els polítics els seus diners.

Legislació
El primer que ha de conèixer un activista social d’una ciutat com Terrassa és el conjunt de normes que regulen la transparència. Les dues primeres que cal mencionar són la norma espanyola (Ley 19/2013, de 9 de diciembre, de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno) i la catalana (Llei 19/2014, del 29 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern).  Hi ha diferents comunitats autònomes que també tenen la seva pròpia llei de transparència. A tot aquest marc normatiu, cal tenir en compte les ordenances que estan aprovant els ajuntaments sobre aquest matèria.

Portals de la transparència
La transparència ha de ser entesa com un flux d’informació a través del qual l’Administració posa a disposició dels ciutadans un gran nombre de dades.  Aquest enorme bolcat de documents no es fa de qualsevol forma, sinó en unes webs anomenades portals de la transparència. Cada ajuntament ha de tenir el seu propi portal de la transparència en el qual ha de posar regularment totes les dades que li exigeix la llei i a més ha de tenir aquests dades contínuament actualitzades. El Portal de la Transparència de Terrassa és http://governobert.terrassa.cat/transparencia/ Per saber quin és el portal de qualsevol altre ajuntament català cal consultar-lo en el llistat que apareix en el Portal de la Transparència de Catalunya (No cal confondre aquesta web amb el Portal de Transparència de la Generalitat. Són dues plataformes diferents).

A qui m’he d’adreçar?
Qualsevol persona que formi part d’una entitat local sap que, abans o després, haurà de contactar amb un regidor i amb els tècnics de la seva àrea, ja sigui per informar-li, comunicar-li una queixa o per a qualsevol altre motiu. Sovint la majoria de ciutadans sap el nom de l’alcalde. Però qui és el regidor d’educació o de barris, per exemple? I quin és el seu e-mail, el seu telèfon o com podem contactar amb ell? Aquestes són informacions que apareixen en el Portal de la Transparència, tant del edils de l’equip de govern com els de l’oposició.

A Terrassa trobareu aquestes dades en l’apartat de Informació institucional i organitzativa. Sovint trobar les dades en els portals de la transparència és una mica complicat perquè cada ajuntament les estructura seguin criteris propis. Així, en el cas de Terrassa, per saber quins són els regidors i les seves àrees hem de consultar l’epígraf Estructura de delegació de competències i per saber els correus electrònics hem de cliclar l’apartat Agenda de regidores i regidors.

En què es gasta l’Ajuntament els meus diners?
Un altre tema molt important per a qualsevol ciutadà, i especialment per l’activista social, és saber en què es gasta els diners l’administració. Aquesta informació també es troba en els portals de la transparència. Ara bé, que hi sigui, no vol dir que s’entengui. El cas de Terrasa és un bon exemple. Tenim tota aquesta informació en la secció Informació econòmica i de gestió patrimonial La majoria de ciutadans, segurament, no l’entendran. Moltes de les dades que podem trobar als portals de la transparència només són intel·ligibles per a economistes, juristes i arquitectes. En aquest cas, no podem donar la culpa a l’administració. Hi ha matèries que per la seva pròpia naturalesa, com un pla urbanístic o un pla de rescat de les finances municipals, són d’una gran complexitat tècnica i malgrat que l’ajuntament tingui voluntat de comunicar-la de forma senzilla i entenedora, el cert és que sense coneixements especialitzats és molt difícil entendre aquest conjunt gegantí de números, gràfics i mapes. Cal, en aquestes matèries més denses, que els moviments socials consultin als seus assessors per poder treure l’entrellat de tota aquesta muntanya d’informació.

Pregunta-li a l’Ajuntament
Fins i tot el portal de la transparència d’un ajuntament petit emmagatzema més documents dels que un ciutadà es pugui llegir en 10 anys. Tot i així, pot passar que precisament la dada que estem buscant no hi aparegui. En aquest cas, tenim el dret a demanar-li a l’administració aquesta informació mitjançant el que s’anomena el Dret d’accés a la informació pública. A Terrassa, trobareu el formulari per fer la petició dintre de la Seu Electrònica de l’Ajuntament.

Un cop sol·licita la informació es poden plantejar diversos escenaris. El més normal seria que l’Ajuntament proporcioni aquesta informació perquè està obligat per llei.  Però en altres ocasions, aquest informació ens serà denegada si entra en conflicte amb altres lleis que també ha de complir l’administració, com ara les de seguretat pública, investigació d’infraccions penals, etc.. o si pot vulnerar els drets dels infants o el de la intimitat  de les persones.  En les aquestes circumstàncies, l’administració estarà complint la lletra i la filosofia de la llei.

També pot passar que un ajuntament es negui, de mala fe, a proporcionar una informació sol·licitada. En aquets cas sempre es pot recórrer a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, la qual emetrà una resolució sobre la qüestió.

Altres oportunitats de fiscalització
La legislació sobre transparència també ofereix altres oportunitats als moviments socials per fiscalitzar la tasca de l’administració pública. Mitjançant el portal de la transparència, podem saber amb qui és reuneix cada dia l’alcalde. No és el mateix que és reuneixi amb una associació de veïns que amb un promotor immobiliari interessat en requalificar un terreny per a equipaments com a terreny edificable. Saber amb qui és troba un responsable polític ens permet saber què està fent i ens dóna pistes sobre a qui escolta i a qui no.

Altres informacions molt interessants que es publiquen als portals de la transparència dels ajuntaments són tot el referit als contractes i convenis que signa una administració; la normativa que s’aprova, com ara ordenances i taxes; o els indicadors de la gestió municipal.

Qualsevol moviment social té en el portal de la transparència del seu ajuntament una eina excel·lent per monitoritzar l’administració local i prou dades com per actuar, en el pla institucional i en el carrer, com la situació ho demani en cada moment.

 

Josué Amoraga
@j_amoraga

Article escrit per a Malarassa,  periòdic independent de Terrassa