Si no ho has entès, fes aikido

Comparteix el post:
bokken (espasa de fusta)
Una mà afagant un bokken (espasa de fusta)

Aquest estiu he aprofitat per aprofundir en els meus coneixements d’aikido, l’art marcial fundat pel japonès Morihei Ueshiba durant la primera part del segle XX. A l’agost he participat en el seminari impartit per Stéphane Benedetti, 7è dan sihan, en el Mutokukai Hombu Dojo, un espai d’entrenament gairebé amagat en una petita vall entre les muntanyes d’Arenys de Munt i Sant Isclet de Vallalta.  L’experiència és tot un laboratori per analitzar la comunicació i, especialment, un dels seus elements clau: l’hermenèutica o l’art d’entendre allò que algú t’està explicant.

Durant  tres setmanes, el curs organitzat per l’associació Mutokukai a Arenys de Munt es converteix en un punt de trobada de persones de les més diverses nacionalitats.  És normal escoltar converses en  anglès, francès, italià, castellà i català i una altra relació de llengües que em va ser difícil identificar. Gent arribada des de França, Suïssa i Itàlia barrejada amb gent vinguda des d’algun lloc del Caucàsic, més grups de Bilbao, Teruel i Catalunya entre d’altres.  El mateix mestre Stéphane Benedetti és un exemple d’aquesta torre de babel idiomàtica. Va impartir les classes en anglès principalment, però també va parlar en francès, va fer alguns comentaris  en alemany i italià i, com no, també va emprar el castellà i català. Tot i el perill de confusió idiomàtica al dojo (lloc d’entrenament), la pluralitat lingüística no va suposar cap problema important.

En canvi, entendre expressions senzills com “fer un pas endavant”, “aixecar la mà des de la panxa fins al cap” o “mantenir l’esquena recta” és convertien en frases molt difícils d’entendre i d’aplicar. L’aikido és l’art de la senzillesa. A diferències d’altres formes de combat, com el kempo, no es tracta de donar molts cops, ni fer complicadíssims cops de peu en salt. Bàsicament, l’aikido és un gest subtil que acaba amb l’atacant tirat pel terra sense saber com ha pogut ser derrotat.

L’aikido de Stéphane Benedetti és sens dubte dels més simples que existeixen. Fa tan poc que sembla que no faci res (aquesta és una de les característiques dels grans mestres de l’aikido com el reconegut Nobuyoshi Tamura o el mateix Morihei Ueshiba). De fet, una de frases que caracteritzen la seva forma d’entendre l’aikido és “lazyness is a science”(la peresa és un ciència). No es tracta de fer molt, sinó al contrari, de despullar els moviments de tots els elements innecessaris. “No feu coses impossibles” va ser una dels frases que més va repetir durant el curs.  El seu aikido està basat en els principis de la física i en la comprensió de la biomecànica del cos humà. Mentre que altres professors s’aproximen a l’aikido des d’una perspectiva propera a la mística, la filosofia i les religions de l’extrem orient,  Benedetti, que per cert és un expert orientalista, es dedica a parlar a les seves classes del concepte matemàtic de la proporció àuria per explicar les espirals que s’executen en molts moviments de defensa. Tot i així, les seves classes no són la dissertació avorrida d’un professor universitari. Benedetti és tot un personatge i el seu sentit de l’humor, les seves bromes i la seva tendra sornegueria estan presents en totes les seves explicacions.

La seva senzillesa, els seus moviments despullats, és el que fa molt difícil entendre el que diu. Per exemple, hi ha una tècnica en aikido anomenada irimi, que en japonès vol dir entrar. Consisteix en donar un pas endavant. L’explicació del professor és molt curta. Per fer un irimi, feu un pas endavant. Final de l’explicació. No cal dir res més perquè no hi ha cap misteri per posar un peu davant de l’altre.

Explicació llarga i explicació curta
L’explicació és tan senzilla que no mereix interpretació. Bé, això sembla. En realitat, quan fas irimi, per exemple en irimi nague (un tipus de projecció), no hi ha forma que la tècnica et surti bé. És llavors quan te n’adones que necessites que algú t’expliqui de forma molt estesa un concepte que, aparentment, s’hauria d’entendre en menys d’un minut. A les tardes, Benedetti impartia les seves classes de 18.30 a 20.00 h. Una hora abans, de 17.30 a 18.30 h, la sessió era dirigida per algun professor convidat.  Bàsicament, la funció del professor auxiliar era interpretar les explicacions que Benedetti havia donat en la sessió del matí o el dia anterior. Recordo molt gratament aquesta tasca hermenèutica d’un parell de mestres de Bilbao i especialment les dissertacions del mestre suís Maasa Burnat Seki. En que consistien les explicacions d’aquests instructors? Bàsicament, en dir què no s’havia de fer. No fer un pas massa llarg. No feu un pas massa curt. No us desviu cap a la dreta, o cap a l’esquerra, al fer un pas endavant. No perdeu la verticalitat de l’esquena al fer en un pas endavant, etc. És a dir, calia una hora llarga d’explicacions per entendre l’explicació curta.

Per què no entenem allò que se’ns està dient? Principalment perquè hi ha un altra programa mental que infereix en la instrucció que estem rebent. El professor diu “fer un pas endavant” i l’alumne fa el pas cap a qualsevol lloc excepte cap endavant. A mi mateix en va passar un munt de vegades durant el seminari. En un exercici de jo (un bastó de 128 cm de llarg), Benedetti ens va indicar que féssim una defensa que consistia en portar la mà del darrera des de la panxa fins al cap. Comença l’exercici, i de sobte sento un sorollós “Nooooo !” a la meva esquena. Era Benedetti indicant-me on era la meva. En comptes de tenir-la a l’abdomen, l’havia  tirat enrere com si estigués jugant amb un pal de billar. Em vaig preguntar en silenci: “És que sóc incapaç d’entendre el que vol dir aixecar la mà de la panxa fins al cap?” “Com és que sense tenir cap limitació física, sóc incapaç de complir una instrucció tan simple?”.

Desprogramar-se
En termes de Programació Neurolingüística podríem dir que estem seguint un programa previ instal·lat a la nostra ment que anul·la qualsevol nou programa que ens arriba des de fora. Vaig portar la mà enrere, perquè anteriorment ja havia fet aquest exercici amb un altre professor i aquest ens ho va ensenyar portant la mà dreta des del mèlic fins al darrera.  Antigues instruccions bloquejant les noves instruccions, com si es tractés d’un script informàtic en què una ordre anterior sobreescriu i anul·la la posterior.

Sovint comprendre una altra persona és impossible perquè som incapaços de desprogramar-nos per adoptar el punt de vista de l’altre individu.  De vegades no entenem el que se’ns està dient, no perquè no entenguem la llengua, l’idioma o les paraules que fa servir el nostre interlocutor, sinó perquè som incapaços de reprogramar la nostra ment i deixar un forat, un  buit, que pugui ser emplenat amb el missatge de la persona que ens parla.

Hi ha un petit conte budista que narra la visita d’un famós guerrer a la casa d’un mestre zen. El samurai volia aprendre del mestre però posava tot tipus de objeccions a les paraules del monjo. En un moment de la conversa, el mestre zen va proposar de prendre una tassa de te. El sacerdot va començar a emplenar la tassa del seu convidat. Però un cop plena, va continuar posant te, te que va vessar i va caure al terra. El guerrer, incrèdul, va preguntar: “Però que fas mestre? No veus que no hi ha lloc per a més te i que tot el que continuïs posant caurà a terra?”. El monjo va contestar pausadament:  “Així com la tassa que no està buida no pot ser emplenada amb nou te, la ment que no està buida tampoc pot acollir noves idees, ni entendre res”.

Josué Amoraga
@j_amoraga

 

 

PS-1: Durant el curs, Sthepane Benedetti va repetir fins a la sacietat algunes frases senzilles d’entendre i extremadament complicades de comprendre i d’aplicar en aikido:

  • “les mans han d’estar davant del teu cos”
  • “l’esquena recta”
  • “extensió, mai contracció del braços o del cos”
  • “relaxació”
  • “tot té un ritme”
  • “tu ets el centre, el teu rival ha de girar al voltant teu i no al revés”
  • “hem de moure la massa (el cos)”
  • “no feu coses impossibles, no aneu en contra de les lleis de la física”

PS-2:  Fent una mica de cerca per internet, he descobert que la web http://mutokukaivideo.com/ ofereix un seguit de DVDs, en anglès i francès, amb les gravacions en vídeo de diferens seminaris que Stéphane Benedetti ha impartit en diverses parts del món. Personalment, no he vist aquests vídeos i desconec la qualitat del producte.  Després de vacances n’adquiriré un parell per veure’ls i poder tenir una opinió basada en fets.  Una altra forma de veure l’aikido de Benedetti és a través de Youtube. Hi ha prou amb teclejar el seu nom per trobar un  munt de vídeos. Aquí us poso alguns exemples: