Els grups d’interès als ajuntaments catalans

Comparteix el post:
Jornada "El repte institucional dels grups d'interès", celebrada a Barcelona el 15 de juliol de 2016, i organitzada pel Departament de Justícia de la Generalitat
Jornada “El repte institucional dels grups d’interès”, celebrada a Barcelona el 15 de juliol de 2016, i organitzada pel Departament de Justícia de la Generalitat

La regulació dels grups d’interès als ajuntaments és un d’aquells forats negres que el món local no sap com enfrontar-se. No tan sols és complicat traduir aquest fenomen social en una ordenança municipal, sinó, sobretot en el nivell pràctic, reconèixer públicament que existeixen lobbys en l’àmbit municipal i treure a la llum pública les reunions que mantenen els polítics i els poders fàctics, trobades on es cuinen moltes decisions municipals. La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern obliga als ajuntaments a crear un registre d’interès. Però tal és la dificultat en aquesta matèria que fins i tot el Departament de Justícia de la Generalitat ha reconegut que malgrat que tots els ajuntaments haurien de disposar d’un registre de grups d’interès o lobbys des del juliol de l’any passat “no n’hi ha cap que l’hagi desenvolupat”.

En relació als grups d’interès, la primera dificultat a l’hora d’intentar aplicar la Llei de la Transparència és la mateixa definició sobre què és un lobby. Tots intuïm què és un grup d’interès i ens imaginem fàcilment aquelles persones que en representació de grans empreses actuen a Washington i Brussel·les per influir directament sobre els parlamentaris en benefici de les tot poderoses corporacions privades. Però la legislació catalana és tan generosa en la seva definició que pràcticament qualsevol col·lectiu mínimament organitzat el considera un grup d’interès. L’article 47 de la Llei de la Transparència considera un grup d’interès a:

Les persones i les organitzacions que, independentment de llur forma o estatut jurídic, en interès propi, d’altres persones o d’organitzacions duen a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració de lleis, normes amb rang de llei o disposicions generals o en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques.

Però també a:

Les plataformes, xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, constitueixen de facto una font d’influència organitzada i duen a terme activitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Registre.

A l’incloure aquest segon paràgraf, el concepte de grup d’interès s’obre pràcticament a qualsevol grup existent al municipi. Hi ha localitats en què el regidor/a de Joventut és reuneix periòdicament amb col·lectius de joves. Sovint són grups informals sense més estructura orgànica que haver format un grup de whatsapp, reunir-se en algun bar de forma periòdica i mantenir entre ells una bona relació des del dia que van coincidir en l’institut o en algun club esportiu del municipi. En aquestes reunions entre el regidor/a de Joventut i els col·lectius de joves s’intenta trobar algun tipus de consens sobre com hauria de ser la festa major dels joves o quines activitats hauria d’organitzar l’ajuntament per al jovent al llarg de l’any. Molts consideraran aquestes trobades un exercici de democràcia directa on un polític té la valentia de parlar directament amb els ciutadans i preguntar-los què volen i explicar-los què pot fer el consistori per ells i fins on pot arribar l’ajuntament amb els recursos amb què compta. En canvi, per la Llei de la Transparència aquest grups d’adolescents serien un grup d’interès que estaria a la mateixa alçada que el propietari de l’empresa més gran del municipi o de l’especulador que ha comprat la major part del sòl agrícola del municipi amb el desig que el nou pla urbanístic el requalifiqui com a sòl urbà.

Tots el grups tenen com a finalitat influir en el seu entorn. Viure en societat implica la necessitat d’influir en altres persones. Tots necessitem influir en els altres, perquè comprin allò que venem, perquè ens contractin per treballar o perquè ens indiquin on és aquell carrer que no trobem ni tan sols amb l’ajuda del GPS. Fins i tots els grups d’avis rondinaires que miren les obres públiques per matar el temps o les persones que critiquen l’alcalde en el bar són grups d’interès. Tots volen influir en l’acció col·lectiva i en les polítiques públiques. Però hi ha una gran diferència entre aquests col·lectius i els autèntics lobbys. Mentre els primers no saben com traduir la seva crítica en una línia d’acció amb capacitat d’influir en els decisors públics, els veritables grups d’interès són gran experts en filtrar-se pels passadissos de les institucions i saben el nom i el cognom de la persona que ocupa el despatx al qual han de trucar perquè el seu objectiu es converteixi en una realitat. Els primers no tenen cap poder perquè  la seva xerrameca només els permet desfogar-se davant d’amics i coneguts. Els segons tenen poder perquè tenen un discurs estructurat, un programa d’acció per portar-lo a terme i els coneixements necessaris per fer-lo realitat.

De fet, la gran pregunta seria: què no és un grup d’interès?

 

Josué Amoraga
@j_amoraga

PS: Davant la dificultat que tenen els ajuntaments de crear el seu propi registre de grups d’interès, el Departament de Justícia acaba d’anunciar que la Generalitat crearà un registre únic per a tot Catalunya. Es tracta, sens dubte, d’una bona notícia pels ajuntaments catalans, ja que veuran així que podran donar compliment a la Llei de Transparència en aquesta matèria i, al mateix temps, s’estalviaran una inversió en tecnologia i recursos humans que, de vegades, no poden assumir. La previsió és que aquest nou registre comú estigui enllestit per a finals d’any, un cop es realitzin els canvis legislatius i normatius necessaris.