El periodisme local és un punt de vista

Comparteix el post:
El periodisme local no té limits territorials.
El periodisme local no té limits territorials.

El periodisme local no té límits geogràfics. Allò que anomenem informació local no és més que una forma de mirar el món, un punt de vista.

El terme periodisme de proximitat és un concepte erroni i que castra les enormes possibilitats del periodisme local. Quan fem servir el terme periodisme de proximitat donem a entendre que ens referim a un tipus d’informació de caràcter estrictament local, confinat a un espai geogràfic molt delimitat. Entesa d’aquesta forma, el periodisme local seria presoner de les fronteres d’una ciutat, d’un poble o d’un barri. També implica fer un tipus de periodisme aïllat del món, indiferent al que passa en la resta del planeta. En l’actual món global en què vivim, en el qual ens afecta qualsevol cosa que passi en qualsevol altre país, practicar un periodisme aïllacionista seria un error, ja que es fer-li creure al lector que viu dins d’un globus on no penetra res de l ‘exterior.

Una forma de mirar
El periodisme local és, bàsicament, una forma de mirar el món, un punt de vista. Per narrar un paisatge cal pujar-se en alguna muntanya i des d’aquest punt, narrar allò que es veu. Tots els periodismes es pugen en algun lloc elevat des del qual observar la història de la humanitat. El periodisme econòmic puja a la muntanya de l’economia. El periodisme cultural, al de la cultura, etc.

El corresponsal que informa d’afers internacionals des de Moscou s’ha pujat a la capital russa per explicar-nos el que passa al món. El periodista local fa el mateix que el corresponsal de Moscou, excepte que en comptes de triar una ciutat cosmopolita escull fer-lo des del lloc que trepitgen els seus peus.

Tots els periodistes parlem del mateix, d’allò que fem homes i dones. L’única diferencia és que ho fem des de perspectives diferents. Ho fem des d’angles tant diversos que sembla que tractem de temes completament distints. El periodisme esportiu i el periodisme cultural semblen oposats quan no ho son. En realitat es tracta d’un miratge. El punt de vista et fa creure que estem veient coses diferents, quan en realitat tots estem descrivint el mateix objecte. Una taula vista d’un punt de vista zenital sembla una cosa molt diferent a si es veu des d’una perspectiva frontal. Allò que només es un quadrat mirat a vol d’ocell, adquireix fins i tot noves característiques quan la mirada és produeix des del sòl.

El periodisme local parla de temes internacionals. Informa de moltes qüestions i també d’allò què passa en les antípodes del planeta. En una ocasió, quan era un aprenent de periodista a la televisió de Terrassa TV20, un diputat del Parlament de Catalunya que vivia a la ciutat ens va convocar a una roda de premsa. La trobada amb els mitjans de comunicació va consistir en explicar-nos la seva visita com a observador a Bòsnia, país que en aquells moments es dessagnava com a conseqüència de la guerra produïda per la desintegració de l’antiga Iugoslàvia. La peça en què vaig resumir les paraules del diputat es podien haver publicat en la secció d’internacional de qualsevol diari.

El periodisme local va ple de noticies internacionals. Sovint la gran font d’informació són els viatgers que han visitat un país o l’exiliat que ha estat expulsat de casa seva. Recentment, el diari local Malarrasa recollia la conferència sobre Síria impartida per Nazanin Armanian, exiliada iraniana i experta en Orient Mitjà. El text de la informació és una noticia internacional pura i dura.

Periodisme internacional
El periodisme internacional és un periodisme molt conservador. Fonamentalment es fixa en els grans actors polítics i,  en segon lloc, en grans esdeveniments i en catàstrofes d’enormes dimensions. La seva visió del món és com aquella assignatura d’història que ens ensenyaven en l’escola i en què només existien reis, prínceps i guerres. És una forma de veure el món que és incapaç d’explicar per què es produeixen els gran canvis. Dóna fe del fi d’un cicle històric i el principi d’un altre, sense saber per quin motiu es produeix. Cau un règim i comença un altre. És un novel·la on només canvien els noms del personatges, però en la qual es desconeix la trama. Una de les branques més fèrtils de la historiografia actual és la historia social. Aquests historiadors no parlen del rei, ni del príncep. Posen la seva atenció en les petites coses: què menja la gent, com es vesteix el poble, quina cultura consumeix i quines són les seves condicions de treball. El periodisme local té molt d’història social.

El punt de vista ens permet veure unes coses i ens amaga unes altres. No es pot veure tot des d’un únic lloc. Per això el periodisme internacional només veu reis i prínceps. Per la mateixa raó, el periodisme local, que és un altra manera de veure el món ens pot parlar d’aquelles coses que no veu el corresponsal. En el transcurs del Torneig Internacional d’Handbol, que se celebra cada any al petit poble de Sant Esteve Sesrovires, vaig entrevistar a un dels jugadors de la selecció de Qatar. En una de les seves respostes l’esportista qatarià es va queixar de la molta calor que feia al Pavelló Poliesportiu on s’havia disputat el partit. Em va sorprendre molt la resposta i em vaig veure obligat a preguntar-li que més calor faria en els partits que es jugaven en el seu país, que es troba a l’Orient Mitjà. “No –em va respondre- allà tenim aire condicionat en les instal·lacions esportives”.

Aquell dia vam aprendre, la meva audiència i jo, que en un país que molts classificaríem de clima desèrtic, els pavellons estan climatitzats. Això dóna una idea real del potencial econòmic d’aquest petit país. Són aquestes informacions anecdòtiques les que et permeten fer-te una idea ajustada d’una realitat llunyana. Aquella resposta em sembla encara una imatge més gràfica que la dada del PIB explicada per un corresponsal a l’Orient Mitjà. El periodista internacional hauria explicat la visita del president del govern a Qatar, però mai d’aparells d’aire condicionat. El periodista local, que pràctica una certa història social pel punt de vista que ha triat per observar el món, descriu un fet petit que explica que un país llunya sigui com és.

La propera vegada que et preguntin de què parla el periodisme local, no contestis que d’aquest o d’aquell territori. El periodisme local informa del que passa al món, a l’univers i molt més enllà.

 

Josué Amoraga
@j_amoraga