Productivitat periodística

Comparteix el post:
Llibres de David Allen i Stephen Covey
Stephen Covey i David Allen defensen dos models diferents de productivitat personal

Vivim en una món on cal ser eficaç en el món laboral. En el camp del periodisme, on no hi ha dues tasques iguals, és molt difícil traslladar els mètodes de productivitat que s’apliquen en les empreses industrials. En canvi, sí que hi ha un marge important per augmentar la productivitat si es recorre a metodologies de productivitat personal com les pregonades per Stephen Covey o David Allen.

Productivitat industrial
Les empreses industrials sempre han tingut molt en compte la productivitat. A principis del segle XX, el Fordisme i la producció en cadena van ser el paradigma de com aprofitar els recursos al màxim. Amb el pas del temps, el Fordisme es va anar apaivagant i va cedir el pas a mètodes més flexibles, com el Toyotisme. Altres tècniques com el Kaizen o Sis Sigma també van voler donar resposta a la màxima de produir el màxim amb els mínims recursos. Què tenen en comú totes aquestes metodologies? Totes elles es basen en què sempre es produeix el mateix i de la mateixa forma. La cadena de producció fordista o els grups de treball toyotistes sempre fan cotxes i únicament cotxes. En el món del periodisme i de la comunicació, l’aplicació d’aquestes maneres de fer tenen un encaix difícil, ja que el producte –la notícia- pot variar molt d’una història a una altra. Tot i així, la fabricació de determinats productes de la cultura de masses estan, en bona mesura, elaborats com si es tractés d’una cadena de muntatge. Només cal pensar en les telenovel·les o en les sèries de ficció.

Una altra forma de produir de forma lògica i eficient és mitjançant la planificació. La gestió de projectes, els diagrames PERT i els gràfics Gantt són imprescindibles quan es tracta d’aixecar un edifici. Per a arquitectes i enginyers són eines bàsiques per tal de tenir-lo tot sota control, saber què s’ha de fer cada dia i poder prendre decisions tant aviat com es detecta qualsevol desviació del pla previst inicialment. El project managament és un sistema ideal per als gran projectes. Malauradament, l’elaboració d’una noticia és un projecte massa petit perquè surti a compte programar fins a l’últim detall qualsevol pas previst o previsible. En canvi, la gestió de projectes sí que té en el camp de la producció cinematogràfica un camp on pot aplicar-se perfectament. Construir un bloc de pisos o filmar una pel·lícula guarden un cert paral·lelisme. Són projectes prou grans com perquè valgui la pena que tot estigui planificat abans de donar el primer pas.

Productivitat personal
El periodisme, i especialment el periodisme local, es caracteritza per haver de gestionar centenars de coses molt petites: una trucada, descarregar les fotos de la targeta de memòria de la càmera, escriure un article de 20 línies, editar un vídeo d’un minut… El treball d’un periodista és una partida de tennis taula, però no contra un adversari, sinó contra centenars. I, a més, contra tots al mateix temps. Tothom et llança petites pilotes blanques, tantes i tant de cop, que al final acabes sucumbint a un allau de trucades, correus electrònics, redacció de textos i gravació de vídeos, sense que sàpigues molt bé per on començar.

En un context així, la forma més eficient d’augmentar la productivitat periodística es troba en els mètodes de productivitat personal. A diferència de les metodologies industrials que estan pensades per fer una cosa, donen eines per gestionar el gran nombre d’inputs laborals que rebem cada dia i cada dia més. D’entre totes les metodologies de productivitat personal, hi ha dues que mereixen ser estudiades amb atenció.

Stephen Covey
Hi va haver un temps, en les darreres dècades del segle XX, en què va fer fortuna l’expressió gestió del temps. El concepte no era més que un grapat de tècniques per poder fer més i millor. Amb el pas dels anys, la gestió del temps va evolucionar cap a paradigmes ben pensats, estructurats i fonamentats. Segurament, el més perfecte d’aquests sistemes va ser el que Stephen Covey va descriure en el seu llibre The 7 habits of highly effective people.

El llibre és fill d’una determinada fase del capitalisme on encara la realitat era sòlida. La casa no es podia començar per la teulada i calia seguir sempre un seguit de passos lògics i ordenats cronològicament. El principi de Covey First thing first és molt eloqüent i parla per si mateix. Primer s’han de fer les coses importants i després allò de menor importància. D’aquí la necessitat de treballar amb la matriu d’ Eisenhower per saber distingir entre allò que és realment important i allò que només és urgent.

David Allen
El llibre de Covey continua sent un manual fèrtil per ser una persona més productiva, però el temps i, sobretot, els canvis en la dinàmica econòmica van demostrar que el seu sistema era massa rígid per poder-lo aplicar en una societat líquida on tot canvia constantment i on res sembla tenir estabilitat. És aquí on la metodologia Getting Things Done (GTD), creada per David Allen, va venir a donar una resposta més adequada i més adaptada als nous temps.

No sempre es pot fer primer el que és més important i després el que és important en segon lloc i així successivament. De vegades només es possible fer allò que és pot fer en aquell determinat moment. El mètode de Covey concep el treball com una novel·la que s’ha de llegir, capítol per capítol, de principi a fi. En canvi el mètode d’Allen veu el treball com un diccionari o una wikipèdia on es pot entrar i sortir per qualsevol pàgina segons les necessitats de cada moment. Tot és revisable. Qualsevol tasca que hem decidit fer és un acord realitzat amb un mateix i, per tant, també és negociable i revocable si la situació i les necessitats canvien.

Una de les eines més útils i flexibles de Getting Things Done és la regla dels dos minuts. Consisteix en què si en el nostre sistema entra una feina que es pugui fer en menys de dos minuts, s’ha de fer al moment. No importa si és important o no. Gran o petita. Si és pot fer, s’ha de fer ja. Aquest principi entra en contradicció amb el de First things First de Covey, però permet desempallegar-se ràpidament de totes aquelles coses que ens fan noça i que no ens permeten centrar-nos en les que realment valen la pena.

Productivitat periodística
GTD és una metodologia directament aplicable al camp del periodisme i especialment a l’àmbit del periodisme local. Està en les mans del periodista decidir fins on vol suar la samarreta i donar el màxim de si mateix. La recompensa és el desenvolupament de tot el seu potencial professional, poder treballar sense estrès i tornar a casa satisfet i content d’allò que s’ha fet durant tot el dia.

El mètode de David Allen consisteix en cinc passos (recopilar, clarificar, organitzar, revisar, acció) i en un diagrama de flux tremendament eficaç quan es treballa en entorns on tot canvia d’un moment a l’altre, on res és fix ni permanent, on la tasca d’avui no té res a veure amb la d’ahir i per navegar per l’oceà de la incertesa i del desconegut.

Si vols saber com aplicar la metodologia GTD en l’àmbit de la comunicació local, escolta la xerrada que vaig impartir per a la cadena d’emissores de La Xarxa en aquest enllaç.

Josué Amoraga
@j_amoraga