Una solució per a cada problema

Comparteix el post:
Botons per crear un formulari amb Word
Un formulari web pot ser substituït per un qüestionari fet amb Word en determinades situacions

L’àmbit de la comunicació és molt propici per parlar de grans temes filosòfics, sociològics i lingüístics. Però en la pràctica del dia a dia, el repte és trobar una solució a cada problema. En el camp de la comunicació local institucional, una de les funcions bàsiques del periodista és precisament aquesta: la de solucionista.

Qualsevol comunicador que s’apreciï ha de tenir una base cultural sòlida i àmplia. La comunicació implica àmbits molt diversos. La sociologia, l’antropologia i la psicologia social són tres camps de coneixement que un bon comunicador ha de dominar. La lingüística, la filologia i la semiòtica són altres tres disciplines a les quals cal recórrer constantment. I després està la filosofia, que és la lletra alfa i omega de l’abecedari de qualsevol persona culta.

En la universitat, sempre em feia il·lusió imaginar-me davant el repte de participar dels grans debats intel·lectuals que travessen el camp multidisciplinar de la comunicació. Moltes hores de lectura no van tenir més objectiu que estar a l’alçada per a una hipotètica discussió amb personatges com Roland Barthes (semiòtica estructuralista), Umberto Eco (semiòtica de Peirce) o Stuart Hall (Estudis Culturals), entre d’altres. No podia aspirar a menys.

En la vida professional, el comunicador també aspira a grans reptes. Els somnis de la vida estudiantil es reprodueixen durant l’horari laboral. Però el que realment passa és que et veus obligat a solucionar petits problemes. Són aquesta mena de petits obstacles que si no es superen poden acabar amb la teva vida professional o perjudicar greument l’organització per a la qual treballes. Són petits en el sentit que són com diminuts coàguls que et poden provocar un infart cerebral. Petits per la seva mida (no per la seva importància) i perquè no tenen el glamour dels gran debats de la comunicació.

Formulari
En la vida professional et veus obligat a treballar amb webs que no has triat, però que te les has de manegar perquè donin resposta a les necessitats dels ciutadans i de la institució per a la qual treballes. De vegades són pàgines web que ja existien abans que tu arribessis o són webs d’altres institucions, amb les quals no hi ha més remei que implicar-se per imperatiu legal.

Una característica del treball de la comunicació institucional és que el professional no pot escollir la millor opció.

No hi ha millor forma per recollir dades d’un usuari que a través d’un formulari d’una pàgina web. El problema comença quan la solució òptima no pot ser implementada, ja perquè qui va crear la web no va pensar en crear un mòdul de formularis; o perquè crear un apartat de formularis suposa pagar a l’empresa proveïdora un plus per desenvolupar aquesta aplicació; o per qualsevol altre motiu.

A partir d’aquí comença l’autèntic treball del comunicador institucional: trobar una solució en un context on no hi ha ni diners, ni recursos.

Si no es pot crear un formulari web, la segona millor solució és crear-lo amb la versió professional d’Acrobat i penjar un pdf interactiu a la web. Però llavors resulta que cap ordinador de la casa té instal·lat Acrobat Pro, ni tampoc hi ha diners per comprar una llicència.

Llavors, busques noves solucions i trobes que Adobe IndeSign permet crear formularis amb un aspecte molt professional. Després de llegir molt i veure molts tutorials, et poses a fer el formulari i descobreixis que només la versió CS6 permet els formularis interactius i tu només tens Indesign CS5. Gestiones l’actualització a CS6 i quan estàs a punt d’aconseguir-la descobreixes que de totes formes, el pdf fet amb IndeSign s’ha d’obrir amb Acrobat XI en l’últim pas i que, a més a més,  aquest no et deixa recollir més de 500 respostes per una qüestió de llicències.

Cal, per tant, pensar en trobar una altra solució, perquè cal penjar el formulari en la web el més aviat possible. Així que no hi ha més remei que recórrer a solucions menys professionals i més properes a l’amateurisme. D’aquesta forma comences a preparar un formulari amb Word. Quan ja el tens enllestit, el protegeixes amb un password i llavors te n’adones que els botons no funcionen. Mires per què i descobreixes que les versions antigues de Word no accepten el controls actuals de processador de textos de Microsoft.

Busques una nova solució i acabes posant checbok, text field, radio buttons i dropdown list amb l’opció de formularis heretats per poder construir un formulari que pugui funcionar amb el major nombre d’ordinadors possibles.

Al final trobes la resposta al problema. Però et queda aquell mal de gust a la boca perquè saps quin és realment la solució correcta i, perquè tenint els coneixements, et veus obligats a implementar mesures diferents a la resolució òptima.

És el gran encant de la professió. Cada dia hi ha un problema diferent sobre la taula. I cada jornada laboral consisteix en trobar una solució, no pas la solució ideal, sinó la solució que és possible en aquella situació concreta.

Josué Amoraga
@j_amoraga

Una pregunta als lectors: Posaries un formulari fet amb Google Form en la web d’un ajuntament? Què implicaria això? Quina imatge estaríem donant de la institució?