Una web per als ciutadans

Comparteix el post:
Web de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires
Nova web de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires des del passat 25 de febrer de 2016

L’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires acaba d’estrenar nova pàgina web. Després de mesos de treball, el passat 25 de febrer de 2016 el municipi del Baix Llobregat va activar el nou lloc web És un projecte que conec molt bé perquè he tingut el privilegi de poder participar amb els meus coneixements i amb un munt enorme d’hores de feina. La seva elaboració, al costat d’un equip de grans professionals, m’ha servit per reflexionar sobre qüestions que sempre hem de tenir presents.

Per als periodistes que ens dediquem a la comunicació institucional no hi ha problema més difícil que posar-nos en la pell del ciutadà i pensar què necessita, què buscaria i com en la web d’un ajuntament o en qualsevol mitjà de comunicació públic.

Estructura interna
Tradicionalment, les webs municipals han estat un reflex de l’organigrama municipal. És a dir, l’estructura de menús i submenús no era més que el mirall de l’estructura dels departaments i subdepartaments del consistori. Les webs estaven pensades des del punt de vista dels tècnics municipals i dels seus responsables polítics, que són els actors que intervenen en el naixement, desenvolupament i implementació dels projectes digitals d’aquesta mena.

 

Anitga web de l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires
Web de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires vigent fins al 24 de febrer de 2016.

En canvi, les webs institucionals es fan pers als ciutadans i aquests funcionen amb altres lògiques i tenen necessitats comunicatives molt diferents a la de tècnics i polítics. El regidor i el tècnic tenen la imperiosa necessitat que la seva feina sigui coneguda i de demostrar que fan molt pel poble. Aquest dret legítim ha provocat webs municipals enciclopèdiques, amb tones i tones d’informació que, segurament, haurien d’haver anat a fer la memòria d’una àrea, però no pas a una web. En canvi, potser el ciutadà només busca el tràmit de l’empadronament o el preus del complex esportiu municipal. Tot i buscar una dada concreta, el ciutadà es veia obligat a navegar per menús i submenús enrevessats fins a trobar la preuada informació.

 

Usabilitat
Hi ha dos llibres que considero fonamentals per saber com la gent navega i llegeix la web. L’obra de Jakob Nielsen Usabilidad. Diseño De Sitios Web continua sent un text de referència, tot i que es va editar fa més de 16 anys i moltes coses han canviat des de llavors amb la tecnologia digital. Però es com un llibre de gramàtica, malgrat que el llenguatge evolucioni, les regles continuen sent vàlides. El segon llibre que ens ajudarà a entendre que li hem de posar les coses fàcils a la persona que navega pel nostre site és Don’t Make Me Think!: A Common Sense Approach to Web Usability, escrit per Steve Krug.

Tecnologia o comunicació
És un error concebre o entendre una web en termes d’html, css o php. La tecnologia no és més que una eina i, com a tal eina, ha d’estar supeditada a les necessitats d’allò que volem comunicar i a les necessitats d’informació del que navega pel nostre lloc web. Històricament s’ha fet al revés i s’ha posat tot pensat primer, i sovint únicament, en la tecnologia.
És així com era normal trobar-se en les primeres webs municipals unes animacions que només feien que alentir la descàrrega de la pàgina. Es feia així perquè en aquella època les animacions flash eren considerades l’element més exòtic amb que s’hi podia comptar. Es posaven perquè existia una tecnologia flash que ho permetia, però no pas perquè fos un instrument útil de navegació per a l’usuari.

Amb els pas de les pàgines web estàtiques a les dinàmiques tampoc es va millorar gaire en aquest sentit. Connectar un llenguatge de programació a una base de dades va permetre crear gestors de continguts i fer més fàcil al responsable de la web crear i editar continguts. Però el punt de vista de l’usuari també va quedar relegat en la navegació web. La tecnologia, de nou, guanyava a les necessitats comunicatives.

Els equips encarregats de projectes web parlen de molts temes. Moltes hores dedicades ha decidir si triar DotNetNuke, Drupal, Joomla, WordPress o qualsevol altre gestor de continguts. Molta cura a l’hora de triar l’estètica i a repassar curosament cadascuna de les propietat CSS d’un element. Molt debat per parlar de quin hosting i de quins servidors. Però sovint ens oblidem de l’element més obvi: què buscarà el ciutadà en la web i què necessita.

Josué Amoraga
@j_amoraga

Comentari final: El terme anglès site web vol dir lloc web. Aquest lloc seria com un llibre que emmagatzema un gran volum de pàgines. Una web page seria cadascuna d’aquestes pàgines que formen el site. En català hauríem de dir un web (en masculí) quan ens referim al site i una web (en femení) quan ens referim a la pàgina. Jo prefereixo servir la paraula web en femení per als dos casos.